Barbaroja

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Aquesta havanera, va ser escrita per el Mestre Carles Casanovas i musicada (un cop més) per el Mestre Josep Bastons, i ja tornem a tenir a la parella més famosa de les últimes composicions, en Carles i en Bastons.

Doncs bé, el que tot seguit us redactaré, no és cap llegenda, encara que amb el temps en derivi en un record, per mi sense haver-ho viscut, un mal record, i més, per el mal que va causar al meu estimat Palamós, i la meva aimada Costa Brava.

L’any 1504 apareix al Mediterrània Arudj Barbaroja. La primera acció que se li atribueix, va ser la captura de unes galeres entre Gènova i Cinta Vecchia. Aquest personatge, parlava el turc, italià, castellà, greg i àrab.
De molt jove, es va embarcar a una galera turca, dedicada a piratejar per Anatòlia, Síria i Egipte, però ell és va desvincular del soldà i es va posar a les ordres del Bey de Tunísia.

La confusió del nom Barba-roja es perquè una vegada va rescatar a uns centenars de mudèjars refugiats del sud de la península Ibèrica que va portar cap a Àfrica, i aquests agraïts el van anomenar Baba Arudj que en català es va traduir com Barba-roja, en castellà com Barbarroja i en italià com Barbarossa.

A la mort del Rei Catòlic, l’any 1516, va haver-hi una sublevació a Algèria contra els espanyols. És aquell any quan comença l’esplendor dels Barbaroja. El càrrec el comparteix amb un germà, en Hizir, el qual té més dots de govern que Arudj.
A la mort d’Aroudj, Hizir es nombrat successor i és llavors quan s’estructura l’estat pirata dels Barbaroja. Les expedicions marítimes es fan d’acord a tàctiques militars.
I és d’aquesta manera com comencen els atacs al litoral dels estats cristians.

Una de les primeres incursions la va fer el 13 de Juny de 1527 contra Badalona en Kara Hasan, conegut com “Cartazán”, era almirall de Barbaroja.
Va ser l’any 1543 quan en Barbaroja, va atacar Palamós i gran part de la Costa Brava, com bé ho recull un document notarial que es conserva al fons documental de l’Ajuntament de Palamós.
Barbaroja va arribar a la ciutat emmurallada de Palamós, molt ben preparat, portava 20 galeres i 3 “fustas”.

Gran part dels habitants de Palamós, ja havien marxat sabent que vèncer al pirata era una tasca molt complicada.

Els turcs, no varen tenir cap tipus de pietat amb els que varen quedar. Gairebé tots els que s’hi van quedar, van morir assassinats a mans dels turcs, cremats, decapitats, etc....

Consta que és varen emportar les campanes de l’església, i varen destrossar i cremat totes les imatges, i l’interior de l’església.
La persona que va donar fe del que va passar, el notari, acaba el relat dient:
“No ha cor de crestià que no plore gotas de sang”

Bé companys, espero que en gaudiu d'aquesta havanera, personalment, és de les lletres que més m'agraden.....
Ara també tenim molts de pirates, normalment van sense el pegat de l'ull, l'han substituit per uns vestits ben bonics, han deixat els canons i les armes, bescanvian-t'ho per un grapat de fulls i paperam, que al cap i a la fi, els hi estan donant el mateix resultat.......
En Sabina diria "si me dan a elegir, entre todas las vidas, yo escojo la del pirata cojo, con pata de palo, con parche en el ojo, con cara de malo.........."

Companys, per si tornen, esmolem ben bé les eines!!.